|
|
|
|
|
Biografia
Pere Tarrés i Claret nasqué a Manresa el dia 30 de maig de 1905 i morí a Barcelona el dia 31 d'agost de 1950.
En tan sols 45 anys portà a terme una gran tasca de qualitat, d'apostolat intens i fecund, en els tres camps importants de la seva vida; la medicina, el lideratge de joves i el sacerdoci.
De 1926 a 1939 es va distingir com a metge i profund coneixedor de la naturalesa humana, sabé establir fàcilment la connexió entre el cos i l'esperit, valorant sempre les persones, que tractava amb afabilitat. Durant la guerra civil actuà en qualitat de metge de campanya amb l’exèrcit republicà, atenent nombrosos ferits, entre altres als de la terrible batalla de Valadredo, on les tràgiques circumstàncies i la precarietat dels mitjans disponibles feren de la seva acció com a metge una actuació heroica.
Dels anys 1931 al 1936 fou dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJOC), on portà a terme una tasca inoblidable de lideratge i de formació de responsables en actes de propaganda i trobades de militants. Per aquesta militància fou perseguit durant l’època d’execució de sacerdots a Barcelona i hagué de romandre amagat durant un any.
En els seus escrits a la revista Flama trobem els exponents dels ideals de la FJOC, que eren els seus i que sabia encomanar als joves. En les seves glosses es pot descobrir el conjunt de valors humans i cristians, que ell proposava intel·ligentment, amb un llenguatge ardent i comunicatiu.
Fou ordenat sacerdot el maig de 1942 i acceptà amb gran humilitat i esperit de servei totes les tasques sacerdotals que li foren encomanades. Fou vicari de Sant Esteve de Sesrovires i allí treballà en la renovació de l'aspirantat d'A.C.
Sempre va saber unir la pregària i l'acció. Així, trobem en ell una vida extraordinàriament dinàmica, amarada, d'un sentit de transcendència i d’un gran entusiasme i confiança que encomanava als qui el tractaven.
En l'any 1947, juntament amb el seu amic el Dr. Gerard Manresa, tisiòleg de gran fama i competència, fundà la Clínica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè que s'instal·la en l´edifici que en l'actualitat és la seu de la Fundació Pere Tarrés i que va guarir moltes famílies, sense recursos, afectades per la tuberculosi i altres malalties infeccioses.
En l'any 1949 fou nomenat consiliari de l'Escola Catòlica d'Assistents Socials on també excercí de docent.
